miércoles, 22 de octubre de 2008

Mataró




La primera vegada que em va parlar,
va ser amb el mar com a jutge,
just allà pactarem una amistad,
amb accent porteny i amb acent català
La excusa amb que ens citavem, hi era, en teoria, un ron cremat,
però el missatge en joc, molt més profunt
Ella potser mai ho reconegui, però el pacte es va fer, si no hagués sigut així,
jo no me l'hauria portat marcat al meu pais.



a tamar

2 comentarios:

Tamar dijo...

Oh, què bonic! M'has fet saltar les llàgrimes! Espero que el nostre pacte sigui etern. Un petonàs!

BUKEPHALOS dijo...

Uuuuuu